“Les principals referències etimològiques de Berguedà -derivat de Berga- enllacen amb un origen cèltic o visigòtic que vol dir “altura, elevació del terreny”. Per norma, el ciclista fuig de les grans planícies obertes al vent i, en canvi, agraeixen els terrenys irregulars, diferents, sorprenents, estanys, rics. Les carreteres rurals del Baix Berguedà, més pròpies de les clàssiques flamenques, contrasten amb els ports inclements de l’Alt Berguedà, extrets amb bisturí d’un final d’etapa alpí o pirenenc. I entre unes i altres, emergeix el Gravel o l’etern BTT per enllaçar-ho tot i no deixar ni un bocí de terra sense petjades de les dues rodes”
Isaac Vilalta
